Pa amb tomàquet que fa mandra de sucar

Aquests dies que venen seran durs perquè finalment he començat a treballar i, després de 6 mesos de buscar feina i passar-me el dia fent el manta per casa, detecto que el canvi serà massa gros.

Com quan començava l’escola, em plantejava com organitzar-me les coses per fer-ho tot més àgil i no haver de córrer i tenir-ho tot a punt. Preparar-me un calendari d’estudi, fer els deures, folrar els llibres amb ‘ironfix’, preparar l’estoig amb bolígrafs de tots colors nous per estrenar… típic! I he arribat al punt de discussió interna de: què faig per dinar? I per esmorzar? I quan arribi a casa… tindré ganes de fer el sopar?

De moment he solucionat el tema de l’esmorzar, i és el que explicaré avui.

Com fins ara, quan se’m acabava el pa, en feia un de nou i el congelava a trossos. Ara ja fa bastant de temps que no en compro. Doncs el pla és fer un entrepanet per menjar a mig matí i arribar amb menys gana al migdia i rendir més (no sé si us passa, però treballar amb soroll em molesta molt. Especialment si el soroll prové dels meus budells). Com que em farà mandra preparar-me’l cada dia, que em conec, me’ls congelaré fets i cada dia n’agafaré un.

Així que la recepta d’avui són unes baguettes ben maques. Però no unes de normals (“not the normal ones, not the ones you can find in a normal shop…”, que diria la Laura). No. Aquestes són de tomàquet. Així m’estalvio de sucar el pa quan vaig a fer els entrepans. És que escolta, quan la mandra apreta… ens hi hem d’afrontar o trobar solucions alternatives. Personalment prefereixo les solucions alternatives perquè em fa mandra afrontar-la.

No sé si aconseguiré fer això cada cop que em quedi sense entrepans. Però almenys que quedi constància de la recepta. I que si en voleu preparar, és fàcil i bo.

Nota: Fa uns dies vaig penjar la recepta del pa d’olives. Aquesta és lleugerament modificada perquè quedi amb una textura molt més flonja. Personalment m’agrada més el pa amb les noves proporcions d’aigua, oli i llevat. Tant si és de tomàquet, com si és d’olives, sense sal, de romaní o normal.

Ingredients

- Tres tomàquets ben vermellots.
- Un bon grapat d’orenga (a gust!).
- Fins a 350g d’aigua.
- 50g d’oli.
- 600g de farina de força.
- 60g de llevat premsat.

Preparació

Posem els tomàquets nets i trossejats al vas, juntament amb 10 grams d’oli, una mica de sal i el grapat d’orenga. Ho triturem tot durant 5 minuts a 60º a velocitat 6. Ho guardem en un pot i esbandim el vas amb aigua freda perquè es refredi una mica.

Activem la balança de la Thermomix i afegim al vas els tomàquets triturats. Complementem amb aigua fins arribar a 350 grams . Si els tomàquets pesessin més de 350º, traiem el que sobri i no hi afegim aigua. Hi afegim el sucre i el que quedi de la sal i l’oli, i ho posem 2 minuts a temperatura 40º i velocitat 2.

Hi afegim la meitat de la farina i tot el llevat. Ho programem uns 15 segons a velocitat 6 (sense temperatura).

Després hi afegim la resta de la farina i ho amassem a velocitat espiga durant uns 4 minuts.

Quan la massa quedi ben lligada (ha de quedar com una bola al centre del vas), amb les peülles ben untades amb oli traiem la massa i li donem una forma allargada tot fent un xurro. Ei, hem de tenir en compte que el volum es duplicarà en totes direccions. Per tant no cal que fem les baguettes del tamany que ens vindria de gust, perquè sinó quedarà un entrepà de paleta. Si ets un paleta pots ometre aquest detall i fer les baguettes d’un tamany raonable. Si el fas de tamany paleta ja no passa res, però enlloc d’una baguette tindràs una coca ben maca. Ei, i us ho dic per experiència!

Preescalfem el forn a 50º i hi afegim un gotet d’aigua perquè l’ambient dins del forn sigui com una sauna i ajudi al llevat a pujar millor. Hi posem el pa durant uns 20 minuts. En aquest temps hauria d’arribar com a mínim a doblar el volum. Si no ho fa, deixem’ho uns 10 minutets més. Després, sense obrir la porta del forn, pugem la temperatura a 200º, i ho deixem uns 20 minutets més.

I ja podem clavar-li caixalada.

Bon profit!!!!