lunes, 18 de junio de 2012

Pa amb tomàquet que fa mandra de sucar





Aquests dies que venen seran durs perquè finalment he començat a treballar i, després de 6 mesos de buscar feina i passar-me el dia fent el manta per casa, detecto que el canvi serà massa gros.

Com quan començava l’escola, em plantejava com organitzar-me les coses per fer-ho tot més àgil i no haver de córrer i tenir-ho tot a punt. Preparar-me un calendari d’estudi, fer els deures, folrar els llibres amb ‘ironfix’, preparar l’estoig amb bolígrafs de tots colors nous per estrenar… típic! I he arribat al punt de discussió interna de: què faig per dinar? I per esmorzar? I quan arribi a casa… tindré ganes de fer el sopar?

De moment he solucionat el tema de l’esmorzar, i és el que explicaré avui.

Com fins ara, quan se’m acabava el pa, en feia un de nou i el congelava a trossos. Ara ja fa bastant de temps que no en compro. Doncs el pla és fer un entrepanet per menjar a mig matí i arribar amb menys gana al migdia i rendir més (no sé si us passa, però treballar amb soroll em molesta molt. Especialment si el soroll prové dels meus budells). Com que em farà mandra preparar-me’l cada dia, que em conec, me’ls congelaré fets i cada dia n’agafaré un.

Així que la recepta d’avui són unes baguettes ben maques. Però no unes de normals (“not the normal ones, not the ones you can find in a normal shop…”, que diria la Laura). No. Aquestes són de tomàquet. Així m’estalvio de sucar el pa quan vaig a fer els entrepans. És que escolta, quan la mandra apreta… ens hi hem d’afrontar o trobar solucions alternatives. Personalment prefereixo les solucions alternatives perquè em fa mandra afrontar-la.

No sé si aconseguiré fer això cada cop que em quedi sense entrepans. Però almenys que quedi constància de la recepta. I que si en voleu preparar, és fàcil i bo.

Nota: Fa uns dies vaig penjar la recepta del pa d’olives. Aquesta és lleugerament modificada perquè quedi amb una textura molt més flonja. Personalment m’agrada més el pa amb les noves proporcions d’aigua, oli i llevat. Tant si és de tomàquet, com si és d’olives, sense sal, de romaní o normal.

Ingredients


- Tres tomàquets ben vermellots.
- Un bon grapat d’orenga (a gust!).
- Fins a 350g d’aigua.
- 50g d’oli.
- 600g de farina de força.
- 60g de llevat premsat.

Preparació

Posem els tomàquets nets i trossejats al vas, juntament amb 10 grams d’oli, una mica de sal i el grapat d’orenga. Ho triturem tot durant 5 minuts a 60º a velocitat 6. Ho guardem en un pot i esbandim el vas amb aigua freda perquè es refredi una mica.



Activem la balança de la Thermomix i afegim al vas els tomàquets triturats. Complementem amb aigua fins arribar a 350 grams . Si els tomàquets pesessin més de 350º, traiem el que sobri i no hi afegim aigua. Hi afegim el sucre i el que quedi de la sal i l’oli, i ho posem 2 minuts a temperatura 40º i velocitat 2.

Hi afegim la meitat de la farina i tot el llevat. Ho programem uns 15 segons a velocitat 6 (sense temperatura).

Després hi afegim la resta de la farina i ho amassem a velocitat espiga durant uns 4 minuts.

Quan la massa quedi ben lligada (ha de quedar com una bola al centre del vas), amb les peülles ben untades amb oli traiem la massa i li donem una forma allargada tot fent un xurro. Ei, hem de tenir en compte que el volum es duplicarà en totes direccions. Per tant no cal que fem les baguettes del tamany que ens vindria de gust, perquè sinó quedarà un entrepà de paleta. Si ets un paleta pots ometre aquest detall i fer les baguettes d’un tamany raonable. Si el fas de tamany paleta ja no passa res, però enlloc d’una baguette tindràs una coca ben maca. Ei, i us ho dic per experiència!


Preescalfem el forn a 50º i hi afegim un gotet d’aigua perquè l’ambient dins del forn sigui com una sauna i ajudi al llevat a pujar millor. Hi posem el pa durant uns 20 minuts. En aquest temps hauria d’arribar com a mínim a doblar el volum. Si no ho fa, deixem’ho uns 10 minutets més. Després, sense obrir la porta del forn, pugem la temperatura a 200º, i ho deixem uns 20 minutets més.

I ja podem clavar-li caixalada.

Bon profit!!!!

miércoles, 13 de junio de 2012

Soufflé de formatge i segones intencions


Avui us explicaré una història, però no l’expliqueu a ningú, és un secret.

L’altre dia necessitava una excusa per anar a sopar a casa el Marc, un amic que d’aquí quatre dies serà el meu veí. Ara ja té el pis pintat, i ja té els primers (i més importants) mobles: els de la terrassa! No es necessita res més per inaugurar un pis: només una mica de morro i un soufflé!

Amb una estratègia molt ben pensada i definida, vaig anar a comprar i vaig començar a fer un soufflé de formatge. Pensareu que no té mèrit, però heu de tenir en compte que l’única vegada que havia sentit parlar de soufflés va ser quan Pasqual Maragall era president de la generalitat. Més enllà d’això, no tenia ni idea de què en sortiria de tot això.

Segons la recepta consultada, s’ha de menjar just fet. Així que el Marc no va tenir excusa per dir-me que no. Quan tens amics que són cars de veure és important desenvolupar estratègies per poder quedar amb ells. L’estratègia va ser un èxit!!!

Així que vaig preparar un Soufflé de formatge i, “nosé si debería de decirlo”, però va quedar bastant bo!!

Us passo la recepta que vaig fer servir, treta del llibre “Thermomix, un nuevo amanecer”.

(Quan llegeixi això em matarà... Hola Marc!!)



Ingredients:

500g de llet
50g de farina
50g de mantega
4 ous, separades les clares de les iemes.
200g de formatge Gruyere
Sal i pebre
Nou moscada
Unes gotes de llimona

Preparació:

Començarem montant les clares amb el vas ben net: posem la papallona i hi tirem les clares, unes gotes de llimona i una mica de sal i programar 4 minuts a velocitat 2 i ½. Ho guardem en un pot.


Tirem el formatge al vas (després d’esvandir-lo una mica) i el ratllem durant 20 segons a velocitats 5-7-9 progressivament. Ho reservem.


Ara prepararem la beixamel. Posem la llet al vas, juntament amb la farina i la mantega. Hi afegim una mica de sal, pebre i nou moscada. 
Ho programem 6 minuts a 90º i velicitat 4. Quan acabi, hi afegim el formatge ratllat i les iemes, i ho barregem durant 8 segons a velocitat 5. Ho posen en un recipient una mica gros.

Afegim les clares montades sobre la beixamel que hem preparat i ho barregem de forma envolvent, que les clares no baixin!



Untem amb mantega el/s motlle/s on vulguem coure el soufflé, i hi espolvoregem una mica de farina per sobre. Hi tirem la pastarada que hem preparat als passos anteriors, i ho posem al forn preescalfat a 180º durant 20 minuts. Després pugem la temperatura a 200º i ho deixem uns altres 20 minuts, més o menys.

Ho anem punxant amb una agulla, i si surt neta, ja ho podem treure del forn i servir-ho immediatament.

Molt bon profit!!!