lunes, 30 de julio de 2012

Pastís de poma ben regat amb licor



Aquesta recepta és treta del llibre “Thermomix, un nuevo amanecer”.

 La vaig fer fa uns quants dies, i quan vaig arribar al punt de tirar-hi el brandi em vaig adonar que no en tenia. I vaig mirar tots els culs que tenia a l’armari de les ampolles i el licor de cafè va ser el candidat ideal. Potser també hagués quedat bé amb anís, però era massa típic. 

Aquest pastís l’he fet vàries vegades i sempre ha estat un èxit rotund. És molt lleuger, i encara que t’hagis posat “com un bacó” durant l’àpat, sempre hi ha un foradet per un trosset de pastis. 


 INGREDIENTS 

5 pomes reineta (les grogues) 
125g de mantega 
2 iemes 
1 ou sencer (sense closca, clar) 
150g de sucre (amb un pico per fer-ne sucre llustre) 
Un sobre de llevat químic (Royal) 
170g de farina 
1 xorret de licor de cafè (a la recepta original posa brandi) 
Un pessic de sal 


 PREPARACIÓ 

Pelem les pomes i les tallem a quarts. Els hi fem uns talls al llarg (sense arribar a baix), i les reservem. 

Posem al vas les iemes, l’ou i els 150g de sucre, i ho programem 2 minuts a temperatura 40º i velicitat 4. 

Hi afegim la mantega i el licor de cafè (un bon raig, no sigueu ràncis!) i ho barregem 1 minut a velocitat 4. 

Quan estigui ben batut, hi afegim la farina, el llevat i la sal. Programem 30 segons a velocitat 4. Quedarà una massa bastant espessa, 'que no cunda el pánico', que és normal!

Tirem la massa en un motlle d’aproximadament 30 cm de diàmetre. Si és un motlle desmontable va millor. Però jo ho faig amb un motlle de gelatina que em va regalar l’àvia. En aquest cas, a l’hora de treure el pastís haurem d’esperar una mica més, no fos cas que se’ns trenqués. 

Agafem la poma que hem tallat al principi i la posem, amb tota la gràcia que puguem, sobre la pastarada que ja hem posat dins el motlle. 
Que els talls fet a la poma quedin cap amunt. La poma es courà millor, i farà molt de goig! 






Preescalfem el forn a 180º, i hi posem el pastís durant 30 minuts. Per veure si està cuit, ho punxem amb un pinxo i si surt net (i sec) és que està cuit. Sinó, ho deixem una mica més, fins que ho trobem cuit. Això si, hem d’intentar no obrir gaire el forn per veure si està cuit. Amb els canvis de temperatura, el llevat pot fer “pluf!”, i pot fer que enlloc de tenir un pastís tingueu una galeta amb trossets de poma incrustats. 

Quan estigui cuita, la treiem del forn i la deixem refredar una mica. La desemmotllem i hi tirem per la superfície una mica de sucre llustre a través d’un colador. El sucre llustre el podem fer amb la mateixa Thermomix abans de començar el pastís (per no haver de rentar el pot dos cops, que fa molta mandra!). Per fer-ho, només cal posar un grapat de sucre dins el pot i durant uns segons, batre progressivament de velocitat 7 a 9, vàries vegades (fins que veieu que queda un sucre llustre ben maco). 



NOTA MENTAL: Si formeu part del col·lectiu analògic sense Thermomix no us deprimiu. Bateu primer les iemes i l'ou amb el turmix. Que quedin ben batudes (amb moltes moltes bombolletes. Com més batut quedi, més esponjós quedarà el pastís). Després ho barregem amb la mantega, les iemes, l'ou, el sucre, el llevat, la farina, el licor i la sal. I ho passem pel turmix fins que quedi una pastarada ben homogènia. La resta, es fa tot tal i com diu la recepta (el sucre llustre també el podeu fer amb el túrmix!). 



Espero que us agradi. 

Bon profit!!!!!

domingo, 22 de julio de 2012

Pizza cazzo-lana







Avui us proposo una pizza casolana! És molt fàcil de fer i quedes molt bé si tens convidats!
Aquesta que us proposo  la vam fer amb un pim-pam un dia que, d’imprevist, van venir uns amics a sopar. Un d’ells és italià i va dir que no era una pizza, sinó una focaccia. Però que éra bona igualment.


En realitat a nosaltres, que sóm més aviat provincians i no tenim el paladar que tenen els italians com Buitoni o Tortellini, ens és igual si és una pizza o una focaccia. Teniu l’èxit assegurat igualment!


Per 3-4 persones està molt bé.

                Per la massa:

200g de llet sencera
50g d’oli
- 1 cullaradeta de sal
- 2 cullerades de llevat sec (a la recepta original posa una nou de llevat premsat. Els 25 grams d’una pastilla de llevat fresc del mercadona haurien de ser més que suficients, tot i que no ho he provat mai).
400g de farina

Pel condiment:

Tomàquet triturat
- Pebre
Un paquet de formatge laminat (el que més us agradi)
Un paquet de formatge ratllat (també, com us agradi. A mi m’hi agrada el que és per pasta, perquè no es fon i queda cruixent)
- Ceba
- Bacon tallat a trossets
- Anxoves
- Gírgoles tallades a tires
- Olives negres
- Brie 
- Mozzarella en bola  
- Sobrassada
- Mel
Orenga




Preparació:


Afegiu la llet i l’oli al vas i programeu un parell de minuts a temperatura 40º i velocitat 2.
Tireu-hi el llevat i la farina i amassa 3 minuts a velocitat espiga.
Uneu-vos les mans d’oli i unteu també una safata de forn. Agafeu la massa del vas i esteneu-la sobre la safata. Que quedi ben fina, que després creixerà! (estirar-la no és una feina fàcil. La massa agafa bastanta força i costa estirar-la perquè es contrau. Si la insulteu costarà igual, però us desfogareu).
Ja podeu posar-hi la substància a sobre!


La que vaig fer porta una base de tomàquet triturat (amb una mica de pebre) i  làmines de formatge per tota la pizza. I està dividida en tres parts: una de bacon, formatge ratllat, ceba i orenga; una d’anxoves, gírgoles tallades a tiretes i formatge ratllat i orenga; i una altra de mozzarella (d’aquella en bola, tallada a làmines gruixudes), brie, sobrassada, olives, orenga i mel. La mel i les anxoves s’han d’afegir 3 minuts abans de treure la pizza del forn.








Un cop condimentada, ja podeu posar-la al forn preescalfat a 250º, que també pujarà. Quan hagueu posat la pizza, baixeu la temperatura a 225º i espereu a què es cogui. Amb uns 15 o 20 minuts estarà cuita (esteu al cas, que no us cremi, que cada forn és un món!). 

Bon profit!

lunes, 18 de junio de 2012

Pa amb tomàquet que fa mandra de sucar





Aquests dies que venen seran durs perquè finalment he començat a treballar i, després de 6 mesos de buscar feina i passar-me el dia fent el manta per casa, detecto que el canvi serà massa gros.

Com quan començava l’escola, em plantejava com organitzar-me les coses per fer-ho tot més àgil i no haver de córrer i tenir-ho tot a punt. Preparar-me un calendari d’estudi, fer els deures, folrar els llibres amb ‘ironfix’, preparar l’estoig amb bolígrafs de tots colors nous per estrenar… típic! I he arribat al punt de discussió interna de: què faig per dinar? I per esmorzar? I quan arribi a casa… tindré ganes de fer el sopar?

De moment he solucionat el tema de l’esmorzar, i és el que explicaré avui.

Com fins ara, quan se’m acabava el pa, en feia un de nou i el congelava a trossos. Ara ja fa bastant de temps que no en compro. Doncs el pla és fer un entrepanet per menjar a mig matí i arribar amb menys gana al migdia i rendir més (no sé si us passa, però treballar amb soroll em molesta molt. Especialment si el soroll prové dels meus budells). Com que em farà mandra preparar-me’l cada dia, que em conec, me’ls congelaré fets i cada dia n’agafaré un.

Així que la recepta d’avui són unes baguettes ben maques. Però no unes de normals (“not the normal ones, not the ones you can find in a normal shop…”, que diria la Laura). No. Aquestes són de tomàquet. Així m’estalvio de sucar el pa quan vaig a fer els entrepans. És que escolta, quan la mandra apreta… ens hi hem d’afrontar o trobar solucions alternatives. Personalment prefereixo les solucions alternatives perquè em fa mandra afrontar-la.

No sé si aconseguiré fer això cada cop que em quedi sense entrepans. Però almenys que quedi constància de la recepta. I que si en voleu preparar, és fàcil i bo.

Nota: Fa uns dies vaig penjar la recepta del pa d’olives. Aquesta és lleugerament modificada perquè quedi amb una textura molt més flonja. Personalment m’agrada més el pa amb les noves proporcions d’aigua, oli i llevat. Tant si és de tomàquet, com si és d’olives, sense sal, de romaní o normal.

Ingredients


- Tres tomàquets ben vermellots.
- Un bon grapat d’orenga (a gust!).
- Fins a 350g d’aigua.
- 50g d’oli.
- 600g de farina de força.
- 60g de llevat premsat.

Preparació

Posem els tomàquets nets i trossejats al vas, juntament amb 10 grams d’oli, una mica de sal i el grapat d’orenga. Ho triturem tot durant 5 minuts a 60º a velocitat 6. Ho guardem en un pot i esbandim el vas amb aigua freda perquè es refredi una mica.



Activem la balança de la Thermomix i afegim al vas els tomàquets triturats. Complementem amb aigua fins arribar a 350 grams . Si els tomàquets pesessin més de 350º, traiem el que sobri i no hi afegim aigua. Hi afegim el sucre i el que quedi de la sal i l’oli, i ho posem 2 minuts a temperatura 40º i velocitat 2.

Hi afegim la meitat de la farina i tot el llevat. Ho programem uns 15 segons a velocitat 6 (sense temperatura).

Després hi afegim la resta de la farina i ho amassem a velocitat espiga durant uns 4 minuts.

Quan la massa quedi ben lligada (ha de quedar com una bola al centre del vas), amb les peülles ben untades amb oli traiem la massa i li donem una forma allargada tot fent un xurro. Ei, hem de tenir en compte que el volum es duplicarà en totes direccions. Per tant no cal que fem les baguettes del tamany que ens vindria de gust, perquè sinó quedarà un entrepà de paleta. Si ets un paleta pots ometre aquest detall i fer les baguettes d’un tamany raonable. Si el fas de tamany paleta ja no passa res, però enlloc d’una baguette tindràs una coca ben maca. Ei, i us ho dic per experiència!


Preescalfem el forn a 50º i hi afegim un gotet d’aigua perquè l’ambient dins del forn sigui com una sauna i ajudi al llevat a pujar millor. Hi posem el pa durant uns 20 minuts. En aquest temps hauria d’arribar com a mínim a doblar el volum. Si no ho fa, deixem’ho uns 10 minutets més. Després, sense obrir la porta del forn, pugem la temperatura a 200º, i ho deixem uns 20 minutets més.

I ja podem clavar-li caixalada.

Bon profit!!!!

miércoles, 13 de junio de 2012

Soufflé de formatge i segones intencions


Avui us explicaré una història, però no l’expliqueu a ningú, és un secret.

L’altre dia necessitava una excusa per anar a sopar a casa el Marc, un amic que d’aquí quatre dies serà el meu veí. Ara ja té el pis pintat, i ja té els primers (i més importants) mobles: els de la terrassa! No es necessita res més per inaugurar un pis: només una mica de morro i un soufflé!

Amb una estratègia molt ben pensada i definida, vaig anar a comprar i vaig començar a fer un soufflé de formatge. Pensareu que no té mèrit, però heu de tenir en compte que l’única vegada que havia sentit parlar de soufflés va ser quan Pasqual Maragall era president de la generalitat. Més enllà d’això, no tenia ni idea de què en sortiria de tot això.

Segons la recepta consultada, s’ha de menjar just fet. Així que el Marc no va tenir excusa per dir-me que no. Quan tens amics que són cars de veure és important desenvolupar estratègies per poder quedar amb ells. L’estratègia va ser un èxit!!!

Així que vaig preparar un Soufflé de formatge i, “nosé si debería de decirlo”, però va quedar bastant bo!!

Us passo la recepta que vaig fer servir, treta del llibre “Thermomix, un nuevo amanecer”.

(Quan llegeixi això em matarà... Hola Marc!!)



Ingredients:

500g de llet
50g de farina
50g de mantega
4 ous, separades les clares de les iemes.
200g de formatge Gruyere
Sal i pebre
Nou moscada
Unes gotes de llimona

Preparació:

Començarem montant les clares amb el vas ben net: posem la papallona i hi tirem les clares, unes gotes de llimona i una mica de sal i programar 4 minuts a velocitat 2 i ½. Ho guardem en un pot.


Tirem el formatge al vas (després d’esvandir-lo una mica) i el ratllem durant 20 segons a velocitats 5-7-9 progressivament. Ho reservem.


Ara prepararem la beixamel. Posem la llet al vas, juntament amb la farina i la mantega. Hi afegim una mica de sal, pebre i nou moscada. 
Ho programem 6 minuts a 90º i velicitat 4. Quan acabi, hi afegim el formatge ratllat i les iemes, i ho barregem durant 8 segons a velocitat 5. Ho posen en un recipient una mica gros.

Afegim les clares montades sobre la beixamel que hem preparat i ho barregem de forma envolvent, que les clares no baixin!



Untem amb mantega el/s motlle/s on vulguem coure el soufflé, i hi espolvoregem una mica de farina per sobre. Hi tirem la pastarada que hem preparat als passos anteriors, i ho posem al forn preescalfat a 180º durant 20 minuts. Després pugem la temperatura a 200º i ho deixem uns altres 20 minuts, més o menys.

Ho anem punxant amb una agulla, i si surt neta, ja ho podem treure del forn i servir-ho immediatament.

Molt bon profit!!!

lunes, 28 de mayo de 2012

Pa d'olives



Aquesta recepta és una modificació de la recepta bàsica del pa, treta del llibre "THERMOMIX un nuevo amanecer".

És una recepta molt ràpida i senzilla. I a més, queda boníssim!

Ingredients:

- 300g d'aigua
- 50g d'oli d'oliva
- 2 cullarades de sal
- 1/2 cullerada de sucre
- 50g de llevat premsat
- 600g de farina de força
- olives negres, verdes i taparons (a gust).


Preparació:

S'agafa un bon grapat d'olives negres (a gust), olives verdes, taparons. Es trossegen (sense els pinyols).

Es tira al vas l'aigua, l'oli, la meitat de les olives i taparons triturats, la sal i el sucre. Programem 2 minuts a temperatura 40º a velocitat 6, perquè quedi ben líquid i les olives i taparons s'hagin ben triturat i barrejat.

Hi afegim la meitat de la farina, i tot el llevat. Programem 8 segons a velocitat 6 (sense temperatura). Quedarà una pastarada líquida ben maca.

Després hi tirem l'altra meitat de la farina i tot el que queda d'olives i taparons, i ho amassem a velocitat espiga durant 2 minuts. Els trossets d'olives i taparons quedaràn a dins de la massa en trossets visibles. Si no hi voleu trossets mengeu-vos a part el que queda dels taparons i olives, o afegiu-los tots en el primer pas.

Amb les mans ben untades d'oli, treiem la massa del vas, i li donem la forma que vulguem. Si ets polític, això d'untar-te les mans no et costarà gens. 
Jo ho poso en un motllo perquè sinó, en pujar la massa, si s'expandeix en horitzontal i queda baix pot quedar una mica sec. Així, amb un motllo ens assegurem que puja cap amunt i que quedarà més flonjo.

Preescalfem el forn a 50º i hi afegim un gotet d'aigua perquè l'ambient dins el forn sigui com una sauna i ajudi al llevat a pujar millor. 

Posem el pa en el forn fins que dobli el seu volum (una mitja horeta aproximadament).
Després, sense obrir la porta del forn, pugem la temperatura a 225º, i ho deixem aproximadament una mitja hora més.
Si veiem que als últims minuts s'està torrant massa, baixem la temperatura a 200º.

A últim moment, si ho volem, podem afegir-hi alguna cosa a sobre del pa (aigua amb sal, llet, mantega, llavors...).

Bon profit!!!!!!!!

lunes, 21 de mayo de 2012

Pastís de Merenga




Quan els aniversaris cauen en diumenge és una putada pels que sempre anem a última hora.

Ahir va ser el del pare, i evidentment, em va enganxar en boles.
Vaig pensar en fer un pastís de merenga. Però em faltaven ingredients... així que al final vaig fer un pastís de merenga farcit de pa de pessic (és a dir, un pastís de merenga amb trampa).



La recepta consta de dues parts:

1) el pastís de iogurt de tota la vida:




INGREDIENTS

- Un iogurt
- dues mesures (del pot del iogurt) de sucre
- tres mesures (del pot del iogurt) de farina
- una mesura no ben plena d'oli d'oliva
- tres ous
- un sobret de llevat
- la pell d'una llimona
- mantega

PREPARACIÓ

Posem la pell de la llimona al vas i el triturem a velocitat màxima uns segons (fins que quedi ben triturat). Després ho apartem.
Tirem els tres ous dins el vas i ho posem una bona estona a velocitat 3, i anem pujant fins a 7 perquè vagi agafant aire.
Hi afegim la pell de llimona triturada juntament amb la resta d'ingredients. Ho posem a velocitat 3 i anem pujant fins a 7 (ho fem vàries vegades), fins que quedi ben

líquid i barrejat.

Preescalfem el forn a 180º i hi posem el forn durant uns 20-25 minuts. Anem comprovant amb una agulla que quedi sec. Si queda una mica cru millor, que quan hi posem la

cobertura ho haurem de posar una estona més al forn.

Quan hagi acabat ho desmotllem.

Podem partir-lo per la meitat i afegir-hi xocolata o melmelada mentre encara estigui calent, perquè la massa ho absorveixi. Com que a nosaltres ens va enganxar el toro

no vam poder-hi posar res. Però hagués quedat molt bé.

Un cop ho tenim fet, ho guardem.





2) una cobertura de merenga italiana.



Basada en la recepta de http://thermomix.cl/sin-categoria/merengue-italiano/, i amb la ajuda del molt honorable Marc Andreví, que em va anar resolent els dubtes que m'anaven sorgint, a través del WhatsApp. Li vaig aixafar la becaina al pobre (Gràcies!!!!).


INGREDIENTS

- 3 clares
- una miqueta de sal
- 200 grams de sucre
- una mica de sucre llustre
- 100 grams d'aigua

PREPARACIÓ

La merenga italiana es fa amb clares d'ou a punt de neu i almíbar molt espès.

Posar la papallona, i tirar en el vas les clares i la sal, i programar 3 minuts a velocitat 3 (és important que el vas estigui molt fred. És ideal picar gel abans de

fer aquest pas).
Mentrestant, posar el sucre i l'aigua en una jerreta i posar-ho al microones a potència màxima per fer un almíbar ben espès.

Quan les clares estiguin completament dures, programar 6 minuts a velocitat 3, i mentrestant, anar tirant pel forat l'almibar ben calent en filets ben fins. S'ha de

tirar molt poc a poc perquè quallin les clares amb l'almíbar.

Després dels 6 minuts la merenga ja s'ha d'haver refredat. Sinó, seguir un parell de minuts més a velocitat 3.




Quan ja ho tinguem, ho escampem sobre el pà de pessic i amb un colador espolvoregem el sucre llustre per sobre de la merenga. Que quedi ben cobert.

Ho posem al forn a uns 200º fins que la merenga quedi daurada. Va bastant ràpid, estigueu al cas perquè sinó tindreu un maravellós pà de pessic cobert d'una massa carbonitzada. I empalaga una mica.


Bon profit!!!!

miércoles, 16 de mayo de 2012

Donuts casolans




Aquesta recepta l'he tret del blog de guisarte (http://guisarte.blogspot.com), tot i que és la del llibre "Repostería y pastelería Thermomix".

Per internet he trobat infinitat de receptes de Donuts, però les he trobat molt complicades. Aquesta semblava senzilla, amb ingredients fàcils de trobar.


Es triga unes tres hores en poder fer la primera caixalada. Però val la pena!

Amb aquestes proporcions m'han sortit uns 14 Donuts bastant grossos... algú vol venir a esmorzar demà?


Ingredients:

- 250g de llet sencera
- 30g de llevat fresc
- 75g de sucre
- 75g de mantega
- 2 ous
- 500g de farina de força
- una miqueta de sal


Preparació:

Tirem la llet al vas i ho programem 2 minuts, a temperatura 37º i velocitat 1.
Hi afegim el llevat i ho barregem 20 segons a velocitat 2.
Hi posem la mantega, el sucre i els ous, 30 segons a velocitat 2.
Hi afegim la farina i la sal i ho amassem 2 minuts a velocitat espiga (amb el vas tancat).

Si la massa no queda una mica presa, seguim amassant (ara a velocitat 6) afegint-hi farina (cullerada a cullerada, esperant que es barregi bé abans d'afegir-hi la següent).

Ens untem les mans amb farina i treiem la massa del vas i ho amassem tot fent una bola. Ho posem dins d'una bossa de plàstic i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum.





Enfarinem el marbre de la cuina i amassem la massa amb les mans perquè es petin les bombolles d'aire que s'hi han fet a dins. Després estenem la massa amb el corró fins que quedi un gruix d'uns 2 cm.

Tallem la massa amb cercles. Jo he agafat un vol per fer el cercle gran, i una copa de cava per fer el cercle de dins.



Posem els Donuts sobre el marbre i els cobrim amb un drap fins que tornin a doblar el volum. A mi m'ha trigat bastanta estona (uns tres quarts d'hora), i no s'havia doblat del tot el volum. Però m'ha semblat que ja no pujaven més. La recepta original diu que si ho deixes dins del forn (apagat) triga menys. El pròxim cop ho provaré.

Fregim els Donuts en oli de girasol no gaire calent. Ho deixem escórrer en un plat amb paper de cuina i hi afegim sucre per sobre (amb sucre glas mola mes), o amb xocolata fosa.


Bon profit a tots!!!!